L’1 de febrer de 2009, un grup d’amics vam decidir tirar endavant un projecte que, amb els anys, acabaria convertint-se en molt més que una colla de diables.

La gran majoria veníem de la colla de diables de Llinars del Vallès. Amb molta il·lusió, perseverança i unes quantes batalles amb la burocràcia, vam aconseguir obrir-nos pas i crear la nostra pròpia porta a l’infern: els Bocs de Sant Antoni de Vilamajor.

Ens vam construir els estris necessaris per sortir al carrer, encendre el foc i començar a fer allò que més ens agrada: gaudir de la festa i compartir-la amb la gent. I entre foc, espurnes, tabals i molta feina, hem anat fent camí fins avui.

Però els Bocs mai no hem estat només foc. Al llarg dels anys hem participat activament en la vida del poble i hem organitzat tota mena d’activitats. Calçotades populars, concursos de paelles, barres de Festa Major i moltes altres trobades han format part de la nostra història. També som presents en moments tan especials com la rebuda de la Flama del Canigó per Sant Joan o la Cavalcada de Reis, on canviem les banyes per convertir-nos en carboners.

Una de les grans alegries d’aquests anys ha estat veure créixer la nostra colla infantil. Petits deixebles de l’infern que han après a estimar el foc i la colla des de ben joves. Alguns d’aquells petits diables ja han crescut i avui formen part de la colla adulta. Ells són la nostra pedrera i la millor garantia que el foc continuarà encès durant molts anys.

I al costat del foc, els tabals. El seu ritme ens acompanya als correfocs, marca el pas dels diables i és una part imprescindible de la colla. Perquè un correfoc sense tabals no seria ben bé un correfoc.

Han passat més de disset anys des d’aquell primer dia de febrer de 2009. Han passat moltes persones, moltes festes, molts correfocs i incomptables hores compartides. Però les ganes continuen sent les mateixes.

Seguim fent camí entre espurnes, foc i tabals, amb les portes de l’infern obertes de bat a bat per a tothom qui ens hi vulgui acompanyar.